Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.735
|
51.
Pronunciació d'una vocal de suport
Font
Fitxes de l'Optimot
La vocal e de suport precedeix la essa seguida de consonant a inici de mot. Aquest fenomen sovint afecta cultismes i estrangerismes, incloent-hi noms propis provinents d'altres llengües. Per exemple:
escàner, escola, esfera, eslàlom, eslògan, espagueti, espia, estàndard Escòcia, Eslovènia [...]
|
|
52.
Preposició de seguida d'infinitiu amb valor condicional / d'haver-ho sabut o si ho hagués sabut?
Font
Fitxes de l'Optimot
Tot i que de vegades s'usa la construcció de + infinitiu amb valor condicional, no és acceptable des del punt de vista normatiu. Es pot optar per altres fórmules, com ara la conjunció si + verb conjugat, o la locució en cas que, entre altres. Per exemple:
Si ho hagués sabut, no t'ho hauria [...]
|
|
53.
un Miró o un miró?; dos dalí o dos dalís? / Majúscules i minúscules en les designacions d'obres d'art pel nom d'autor
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
|
|
54.
Flexió de gènere amb denominacions d'animals
Font
Fitxes de l'Optimot
; gat, gata; camell, camella; cérvol, cérvola; elefant, elefanta; colom, coloma; corb, corba; pardal, pardala
De vegades, el fet d'afegir una a pot originar canvis ortogràfics en la forma femenina. Per exemple: gos, gossa; llop, lloba; ànec, ànega; lleó, lleona; paó, paona.
En altres casos, es forma [...]
|
|
55.
Gentilicis d'Israel: 'israelita' o 'israelià', 'israeliana'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Sovint es confonen els termes israelià, israeliana i israelita.
La paraula israelià, israeliana fa referència només al modern estat d'Israel o als seus habitants. Per exemple:
Durant unes vacances vaig conèixer uns israelians.
Pel que fa al mot israelita, fa referència a l'antic Israel i, en [...]
|
|
56.
topònims i gentilicis del Principat d'Andorra
Font
Fitxes de l'Optimot
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes-Engordany: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
|
|
57.
Abreviatura de et alii ('i altres')
Font
Fitxes de l'Optimot
et al. L'abreviatura de et alii ('i altres') és et al. [...]
|
|
58.
en un minut o d'aquí a un minut? / dintre de poc o d'aquí a poc?
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, la construcció d'aquí (a) es fa servir per dir 'al cap de (un espai de temps) a comptar des d'ara'. Malgrat que és habitual la supressió de la preposició a, en els registres formals se sol mantenir aquesta preposició. Per exemple:
Tornarà del viatge d'aquí (a) una setmana.
Tornem d [...]
|
|
59.
Separació a final de ratlla d'abreviacions / Separació a final de ratlla d'abreviatures, sigles i símbols
Font
Fitxes de l'Optimot
En general, les abreviatures, sigles i símbols no es parteixen a final de ratlla. Així, en comptes de fer:
La reunió començarà a les 11, a-
prox., perquè hi ha altres reunions abans.
cal fer:
La reunió començarà a les 11, aprox.,
perquè hi ha altres reunions abans.
Tampoc no s'ha de separar, en [...]
|
|
60.
Concordança en les expressions l'un i l'altre i altres variants / l'un a l'altra?, l'un i l'altra?, l'una per l'altre?, etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
Martí, amb els anys, van veure que no podien viure l'una sense l'altra.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.3 i 17.4.3.3)
[...]
|
